Malgrat ja ens trobem a finals del 2n trimestre, encara tenim l’ocasió d’ajudar els nostres fills i filles a adquirir hàbits, coneixements i habilitats per afrontar el que queda de curs de manera eficient.

Sovint els nens perceben l’estudi com una tasca pesada i rutinària d’assimilació de dades, cosa que redueix les possibilitats d’èxit escolar. I és que per ser un bon estudiant, són igualment necessàries les eines o tècniques d’estudi especifiques com la implicació i l’interès en allò que s’està fent.

La motivació per a l’estudi, és a dir, aquella disposició o força d’atracció cap a la realització d’una conducta determinada, es converteix doncs, en un pilar bàsic de l’aprenentatge. No obstant això, cal assenyalar que, contràriament al que solem pensar, aquesta actitud no depèn exclusivament de l’alumne, sinó que també hi poden influir altres variables com ara els professors, l’assignatura o, fins i tot, els pares.

Algunes de les recomanacions per afavorir la motivació dels nens i nenes passen per intentar que tinguin clars els objectius de l’estudi i els beneficis que aquest els aportarà. També és imprescindible el vostre suport. Mostreu que confieu en ells i proporcioneu-los les expectatives d’èxit vers el futur, tot i reconeixent i esperonant la tasca: “Veus què bé, si t’esforces segur que aprovaràs!” Igualment, ajudeu-los a relacionar els coneixements escolars amb la realitat que els envolta, com ara que saber sumar i restar és útil per anar a comprar.

Per últim, procureu no encendre la televisió o realitzar una activitat lúdica abans de fer els deures, ja que en cas contrari, aquests seran percebuts com quelcom negatiu i avorrit pel nen o nena.

També existeixen tècniques d’estudi que proporcionen major seguretat als estudiants i que, per tant, contribueixen a augmentar-ne la motivació, fet que es tradueix en els resultats.

A continuació, podeu trobar algunes de les eines o tècniques d’estudi més elementals. Per anar bé, el lloc d’estudi sempre ha de ser el mateix i ha d’estar lliure d’objectes que distreguin.

LLOC I MATERIAL

El mobiliari ha de permetre treballar còmodament (taula gran i ordenada, cadira adequada…). Els llibres i altres materials han d’estar a l’abast, perquè l’infant ho tingui sempre tot a punt i no hagi d’interrompre la sessió.

PLANIFICACIÓ

Una bona planificació evita perdre temps d’estudi, i guanyar-ne per fer altres activitats. A més, facilita la regularitat. No obstant això, cal tenir en compte el treball a realitzar per a cada assignatura i el grau de dificultat de cadascuna. És millor començar per una tasca de dificultat mitjana, seguir amb les més difícils i acabar amb les més fàcils. Tampoc hem d’oblidar que aquesta planificació ha de ser realista, flexible i incloure períodes de descans (5-10 minuts cada 35-40 minuts de treball).

MÈTODE

Aquest ha de passar per cinc fases que requereixen alhora altres tècniques més específiques. Per això, animo als pares a estar atents, perquè sovint el desinterès dels fills/es s’explica pel fet que no saben organitzar correctament l’estudi.

Prelectura: Indagar, trobar la idea general del text, lliçó o exercici.

Lectura: Implica una lectura més detallada i analítica, entenent i subratllant amb un llapis les idees més importants.

Esquematitzar: Cal esforçar-se per sintetitzar en un esquema els continguts més rellevants.

Memoritzar: Un cop organitzades i enteses les idees gràcies a l’esquema, cal memoritzar-les.

Autoavaluació: Comprovar si ha après el tema o lliçó a partir de la repetició del contingut treballat.

 

Cada any per Nadal apareixen els dubtes sobre quines joguines regalar i més ara que les pantalles també han envaït el món del joc infantil.

És cada cop més habitual que els pares busquin joguines entre les quals destaquen les “pantalles” per entretenir i compensar la seva absència durant l’any, ja sigui per motius de feina o altres.

No obstant, ara que aviat farem cagar el Tió i vindran els Reis d’Orient, cal recordar que el millor regal per al nens i nenes pot ser simplement un val intercanviable per activitats com ara anar al cine, una excursió lúdica o jugar amb els pares. L’excés de regals o únicament videoconsoles, sovint  no permet als menuts valorar el que tenen amb el perill de convertir-se en adults insaciables, amb baixa tolerància a la frustració i/o solitaris ja que el món de les pantalles no garanteix l’oportunitat de compartir.

Tot i així cal respectar les preferències dels nostres fills/es. Una joguina s’ha de regalar i en cap cas imposar.

Jugar ha de ser una prioritat de primer ordre doncs contribueix al desenvolupament de les capacitats cognitives, psicomotrius, i emocionals dels nostres infants a més de la seva funció essencial, “gaudir”.

Per això és important que les joguines siguin coherents amb el temperament o personalitat del nen/a. Si és inquiet i mogut apreciarà més un patinet, una pilota o una bicicleta que un llibre. Tampoc hem d’oblidar el caràcter educatiu del joc, que permet també, desenvolupar habilitats absents en la conducta del nen o nena.

A tall d’exemple, els jocs de societat poden ser molt indicats per aquells nens o nenes a qui compartir i cooperar suposa un repte encara no assolit.

En l’altre extrem, els jocs sofisticats anul·len la creativitat dels infants. Consoles i ninots que representen els protagonistes dels dibuixos animats i les seves aventures, imposen a l’infant una vivència, una emoció i una forma de jugar determinada. En canvi, com més simple és el joc, més oportunitats té d’atribuir-li emocions i característiques psicològiques i socials.

No vol dir que no existeixin jocs electrònics molt educatius. La clau està en la varietat i en fer-ne un ús raonable. Recordeu que les pantalles també son jocs on els pares podem intervenir i compartir estones. Amb tot, abans de comprar una joguina penseu en els valors que pot transmetre per evitar les que esperonen la violència, l’agressivitat o la competitivitat extrema.

Avui dia, el mercat ofereix una gama molt àmplia de jocs que permeten treballar totes les habilitats i facultats que es desitgi: motricitat gruixuda i fina (patins, bicicletes, pilotes, activitats d’aire lliure, manualitats amb fang, plastilina, pissarres, llibres per pintar,…); llenguatge (micròfons, llibres, instruments musicals, telèfons, joc del tipus Qui es Qui, Scrabble, Pictionary, …); ciències naturals (animals, granges, pedres, laboratoris…); intel·ligència lògica, matemàtica i espacial (trencaclosques, jocs d’encaixos, blocs lògics, jocs de construcció, rumicub, …); intel·ligència interpersonal  i emocional (jocs de taula o de societat, nines i ninots,  playmòbils, teatre amb titelles, joc simbòlic…); i creativitat (dibuixos, joc de construcció lliure…).

Per concloure, m’agradaria que recordéssiu que el temps dedicat als fills/es és el millor regal sense cap dubte.