Les addiccions conductuals, com per exemple l’addicció al sexe, a les compres compulsives o a les xarxes socials, són un patró característic de cerca compulsiva que no depèn d’una substància tòxica com l’alcohol o el tabac, sinó d’una conducta sobre la qual hem perdut el control.

Amb la irrupció de les noves tecnologies, que han revolucionat la manera en què ens comuniquem, ens informem i ens entretenim, han aparegut noves formes d’addicció conductual que afecten, especialment, als col·lectius més vulnerables: infants i adolescents. Parlem de l’addicció a internet, al mòbil i als videojocs: un problema a l’ordre del dia i que planteja un repte tant per a famílies com per a educadors.

Com puc saber si el meu fill pateix una addicció?

L’ús responsable de les noves tecnologies és tan inevitable com desitjable: no podem pretendre que els nostres fills visquin d’esquenes a una realitat que, per força, hauran d’aprendre a gestionar. Com a pares i educadors, hem d’acompanyarlos fent los reflexionar sobre els perills del món digital, educantlos en la virtualitat i pactant límits ben definits.

Ara bé, quan l’ús responsable es converteix en abús pot aparèixer l’addicció, caracteritzada per l’excés, la dependència i la pèrdua de control. Alguns senyals que ens han d’alarmar són la inversió excessiva de temps a navegar per Internet, a jugar a videojocs o a gestionar les xarxes socials; la dependència respecte al dispositiu electrònic (en absència del qual el nano se sent ansiós, irritable o desmotivat); l’aïllament social i la restricció d’interessos.

El cas de la Clàudia

La Clàudia (nom fictici) és una adolescent de 17 anys que inverteix més de 5 hores diàries a gestionar les seves xarxes socials. Arriba arrossegada a consulta per la seva mare, que assegura que no es desprèn del mòbil ni per anar al lavabo.

A l’institut, els professors ens expliquen que en l’últim any el seu rendiment ha caigut en picat, passant d’una mitjana de notables a suficients i dos suspesos. Observant que es distreia amb el mòbil, el seu tutor va optar per requisar el dispositiu durant les classes i… ja us imagineu com s’ho va prendre.

Però la seva addicció no només molesta als adults! Les amigues de l’escola es queixen que gairebé ja no surt amb elles. Quan ho fa, la Clàudia sembla més pendent de les notificacions al mòbil que de la conversa. Al cine, ens explica, es distreu i de seguida perd el fil de la pel·lícula.

La gossa, si parlés, també hi diria la seva: ja fa un parell de mesos que la Clàudia no la passeja. Prefereix invertir aquesta estona a crear noves entrades per a Instagram, on hi té un compte que supera els tres mil seguidors.

De l’abús a l’addicció: per què enganxen, les noves tecnologies?

El potencial addictiu de les noves tecnologies s’explica per la facilitat d’accés, el gran atractiu i la immediatesa que proporcionen a l’usuari. Quan el món analògic avorreix o es complica, l’univers digital ens ofereix una alternativa a l’abast (literal) de la mà. En el cas de les xarxes socials, els estudis mostren que l’addicció es relaciona amb una baixa autoestima i la falta d’habilitats socials. I és que plataformes com Instagram o Facebook permeten relacionar-nos des de l’habitació de casa, sense abandonar la zona de confort i controlant la imatge que oferim als altres.

D’altra banda, aquests estudis també assenyalen que l’ús excessiu de les xarxes socials contribueix a l’augment de l’estrès, del sentiment de soledat i de la simptomatologia depressiva. La possibilitat de fingir una vida millor per impressionar als altres fa que alguns adolescents acabin inventant un personatge fictici que van modelant segons els gustos dels seus seguidors. Alhora, aquests adolescents es comparen amb les vides idealitzades dels altres, sortint-ne habitualment malparats.

Com podem tractar l’addicció a les noves tecnologies?

En primer lloc, és important que ens preguntem què hi ha darrere de l’addicció. Quina funció compleix, la conducta addictiva? Una persona tímida  pot trobar refugi a les xarxes socials, que li permeten expressar-se amb la seguretat que li falta en el cara a cara. Per treballar adequadament l’addicció, hem de tractar el problema que la motiva.

En segon lloc, volem assenyalar que a diferència de les addiccions a substàncies tòxiques, com l’alcoholisme o el tabaquisme, les addiccions conductuals no les tractem promovent l’abstinència, sinó la moderació. És a dir, aprenent a fer un ús responsable de la conducta problemàtica.

Les noves tecnologies han vingut per quedar-se: és responsabilitat dels adults ensenyar als nostres fills a controlar-les. Quan l’addicció s’ha instal·lat, és recomanable buscar ajuda especialitzada.

Alex Duran
Psicòleg Col Num 26097

La fòbia social és un dels problemes psicològics més habituals en l’adolescència, amb una incidència superior al 8% (Bados, 2005). A diferència de la introversió (tret de personalitat) i de la timidesa (patró d’inhibició menys intrusiu), la fòbia social pot tenir conseqüències greus per a l’adolescent i convé tractarla adequadament per impedir que es cronifiqui.

En aquesta entrada t’expliquem què és la fòbia social i de què s’alimenta, com afecta als adolescents, com podem tractarla i quins són els signes d’alarma. Finalment, t’oferim 5 consells pràctics per ajudarte a superar l’ansietat social, tinguis o no un trastorn.

Què és, exactament, la fòbia social?

La fòbia social és una por desmesurada i persistent que algunes persones experimenten davant d’un ampli ventall de situacions socials: fer una presentació en públic, parlar amb persones desconegudes, ser el centre d’atenció en una reunió d’amics, etcètera. En exposarse a aquest tipus de situacions, on existeix el risc de fer el ridícul o de ser avaluat pels altres, la persona experimenta un malestar intens que intenta controlar de forma inadequada.

El parany del control

Per què diem de forma inadequada? Per controlar l’ansietat, les persones amb fòbia social abusen de dos tipus de conductes contraproduents: les conductes de seguretat, dirigides a reduir l’ansietat (com prendre’s un ansiolític); i les conductes d’evitació, destinades a eliminar la font del malestar (com fingir un mal de panxa per evitar una exposició oral).

Tot i que aquestes conductes redueixen l’ansietat a curt termini, contribueixen a intensificar el problema i a mantenirlo en el temps. És l’anomenat parany del control: un mecanisme bàsic per entendre i tractar la fòbia social.

Com es tracta la fòbia social?

Els estudis mostren que, al nostre país, la fòbia social sol aparèixer entre els 12 i els 17 anys d’edat (Olivares, 2005). La intervenció precoç és la millor garantia per evitar que el problema es generalitzi. En el nostre centre de psicologia tenim experiència en l’abordatge cognitiu-conductual, que és el més eficaç per tractar la fòbia social.

Un dels objectius d’aquest tractament és trencar el cercle viciós que hem descrit, on les conductes de control no són part de la solució, sinó del problema (parany del control).

Quins són els signes d’alarma

Malauradament, la fòbia social pot arribar a ser un trastorn altament incapacitant. En l’adolescència, alguns signes d’alarma són l’aïllament social o la dificultat per integrarse a un grup d’amics, l’absentisme escolar i les excuses recurrents per evitar actes socials, les somatitzacions que desapareixen en absència de la pressió social i el consum ansiolític d’alcohol i altres drogues.

Si l’ansietat social t’està limitant, no ho dubtis i posa’t en mans d’un expert! Amb esforç i constància aconseguiràs superarla.

5 consells per superar l’ansietat social

  1. Para atenció al teu discurs intern. Els teus pensaments es tradueixen en emocions i conductes: si controles el teu discurs negatiu, et sentiràs millor i actuaràs de manera més adaptada.
  2. Canvia el focus d’atenció. Quan estem ansiosos, tendim a fixarnos en la pròpia actuació – Crec que m’estic posant vermell. Notarà que em tremola la veu? Si dirigeixes l’atenció cap a fora, rebaixaràs l’ansietat i milloraràs la qualitat de la interacció social.
  3. Exposa’t a les situacions temudes. Entrena’t exposantte de forma gradual i sistemàtica a les situacions que et generen ansietat, encara que ho passis malament. El malestar s’anirà reduint en cada repetició.
  4. Elimina les conductes de control. Recorda: les conductes de seguretat i d’evitació contribueixen a intensificar el problema i a mantenirlo en el temps.
  5. Busca ajuda especialitzada. La millor manera de combatre la fòbia social és posantse en mans d’un expert. Les tècniques que han demostrat major eficàcia són l’exposició, la teràpia cognitiva i l’entrenament en habilitat socials avançades (Antony y Swinson, 2008).

Alex Duran
Psicòleg Col Num 26097

Fonts utilitzades:
APA ( 2013 ). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (5 ª ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Publishing
Bados, A. (2005). Fobia social. Universitat de Barcelona: Barcelona
Olivares, J. (2005). PROGRAMA IAFS: Protocolo para la intervención en adolescentes con fobia social. Madrid: Pirámide
Antony M. M. y Swinson, R. P. (2008). Manual práctico para el tratamiento de la timidez y la ansiedad social. Bilbao: Desclée de Bouwer