addicció a les noves tecnologies

Les addiccions conductuals, com per exemple l’addicció al sexe, a les compres compulsives o a les xarxes socials, són un patró característic de cerca compulsiva que no depèn d’una substància tòxica com l’alcohol o el tabac, sinó d’una conducta sobre la qual hem perdut el control.

Amb la irrupció de les noves tecnologies, que han revolucionat la manera en què ens comuniquem, ens informem i ens entretenim, han aparegut noves formes d’addicció conductual que afecten, especialment, als col·lectius més vulnerables: infants i adolescents. Parlem de l’addicció a internet, al mòbil i als videojocs: un problema a l’ordre del dia i que planteja un repte tant per a famílies com per a educadors.

Com puc saber si el meu fill pateix una addicció?

L’ús responsable de les noves tecnologies és tan inevitable com desitjable: no podem pretendre que els nostres fills visquin d’esquenes a una realitat que, per força, hauran d’aprendre a gestionar. Com a pares i educadors, hem d’acompanyarlos fent los reflexionar sobre els perills del món digital, educantlos en la virtualitat i pactant límits ben definits.

Ara bé, quan l’ús responsable es converteix en abús pot aparèixer l’addicció, caracteritzada per l’excés, la dependència i la pèrdua de control. Alguns senyals que ens han d’alarmar són la inversió excessiva de temps a navegar per Internet, a jugar a videojocs o a gestionar les xarxes socials; la dependència respecte al dispositiu electrònic (en absència del qual el nano se sent ansiós, irritable o desmotivat); l’aïllament social i la restricció d’interessos.

El cas de la Clàudia

La Clàudia (nom fictici) és una adolescent de 17 anys que inverteix més de 5 hores diàries a gestionar les seves xarxes socials. Arriba arrossegada a consulta per la seva mare, que assegura que no es desprèn del mòbil ni per anar al lavabo.

A l’institut, els professors ens expliquen que en l’últim any el seu rendiment ha caigut en picat, passant d’una mitjana de notables a suficients i dos suspesos. Observant que es distreia amb el mòbil, el seu tutor va optar per requisar el dispositiu durant les classes i… ja us imagineu com s’ho va prendre.

Però la seva addicció no només molesta als adults! Les amigues de l’escola es queixen que gairebé ja no surt amb elles. Quan ho fa, la Clàudia sembla més pendent de les notificacions al mòbil que de la conversa. Al cine, ens explica, es distreu i de seguida perd el fil de la pel·lícula.

La gossa, si parlés, també hi diria la seva: ja fa un parell de mesos que la Clàudia no la passeja. Prefereix invertir aquesta estona a crear noves entrades per a Instagram, on hi té un compte que supera els tres mil seguidors.

De l’abús a l’addicció: per què enganxen, les noves tecnologies?

El potencial addictiu de les noves tecnologies s’explica per la facilitat d’accés, el gran atractiu i la immediatesa que proporcionen a l’usuari. Quan el món analògic avorreix o es complica, l’univers digital ens ofereix una alternativa a l’abast (literal) de la mà. En el cas de les xarxes socials, els estudis mostren que l’addicció es relaciona amb una baixa autoestima i la falta d’habilitats socials. I és que plataformes com Instagram o Facebook permeten relacionar-nos des de l’habitació de casa, sense abandonar la zona de confort i controlant la imatge que oferim als altres.

D’altra banda, aquests estudis també assenyalen que l’ús excessiu de les xarxes socials contribueix a l’augment de l’estrès, del sentiment de soledat i de la simptomatologia depressiva. La possibilitat de fingir una vida millor per impressionar als altres fa que alguns adolescents acabin inventant un personatge fictici que van modelant segons els gustos dels seus seguidors. Alhora, aquests adolescents es comparen amb les vides idealitzades dels altres, sortint-ne habitualment malparats.

Com podem tractar l’addicció a les noves tecnologies?

En primer lloc, és important que ens preguntem què hi ha darrere de l’addicció. Quina funció compleix, la conducta addictiva? Una persona tímida  pot trobar refugi a les xarxes socials, que li permeten expressar-se amb la seguretat que li falta en el cara a cara. Per treballar adequadament l’addicció, hem de tractar el problema que la motiva.

En segon lloc, volem assenyalar que a diferència de les addiccions a substàncies tòxiques, com l’alcoholisme o el tabaquisme, les addiccions conductuals no les tractem promovent l’abstinència, sinó la moderació. És a dir, aprenent a fer un ús responsable de la conducta problemàtica.

Les noves tecnologies han vingut per quedar-se: és responsabilitat dels adults ensenyar als nostres fills a controlar-les. Quan l’addicció s’ha instal·lat, és recomanable buscar ajuda especialitzada.

Alex Duran
Psicòleg Col Num 26097

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *